ROVELLONS EL 15 DE JUNY

La vegada que vaig començar mes prompte la temporada dels rovellons va ser, fa uns 5 anys. Amb la colla d’ amics anàvem a Fortanete i en una parada d’ aquelles , fisiològicament necessàries , per casualitat, darrera un boix que ens amagava les vergonyes ,vaig descobrir el primer .Era 14 d’ Agost.

El passat dijous , l’ amic Paco em comentava que a Alcanar ,un company d ‘esmorzar , havia arribat tot content amb un rovelló a les mans i poc desprès un altre col·lega amb un quilo i mig , mes o menys.

Com que el meu company es de paraula fàcil, campetxano i donat a parlar de manera que no saps com emprendre-ho , no li vaig fer massa cas...vaig pensar : al mes de juny rovellons, au ! Paco que ara em vols vendre la moto..

Ahir dissabte vaig anar a passar el cap de setmana a la casa que tenim a toca el mar. No diré el poble per raons de “seguretat”.Havia d’acabar de collir les patates ( també en tenia tres solcs allí) tallar la gespa ,regar , pintar la piscina...molta feina i no estava per massa romanços ,quan el veí , que també es cosí , em va entrar , en la seua visita , tot dient “xé cosí , que fots ací..que no vas a provar si trobes algun rovelló a cala Blanca ?? . Ahir van venir uns a la tasca i em van dir que n’ havien fet un poval ”

Jo li contesto “Dimonis destorba faenes ,no em mareges que aquí tinc molta teca i no estic per perdre e l temps “

La cosa va decantar cap altres històries i ja no vaig pensar mes en los rovellons...rovellons al juny...va !!

Fins que aquest mati ens em despertat , la meua dona i jo , d’ hora. Serien les 7:30 del mati .M’ ha dit “que no anirem a veure si lo que diu Ximo es veritat ??”

Com que la feina la tenia avançada i era prompte ens em posat en ruta cap al lloc indicat. Hem entrat al petit bosc de pi blanc. Molt de fenàs al terra, matissa , bargalló i el meu escepticisme per sobre de tot .Quan no se com , la meu vista a caigut al peu d’ un llentiscle i allí estava ,desafiant ,increïble, altiu, rodó , majestuós ...visible ,el primer rovelló !!!

He cridat a la dona per que veies com estaven situats al terreny i a començat la recerca que no ha tardat a seguir tenint sorpresa rere sorpresa. Un aquí , dos allà ,un altre roglet amb 7....fins arribar al paradís : un petit pinar , net de vegetació baixa ,solament la fullaraca que t’ anava descobrint sense pausa i de manera agobiant tot un camp de fongs que ens han fet viure ,com diu l`amic Tibau “una petita felicitat”.

En fi ,no m’ estendré en explicacions que els afeccionats podeu imaginar i que us vull estalviar per que assaboriu el petit “menú” rovellonero fotogràfic” amb que puc donar fe de que el dia 15 de Juny de l ‘any 2008 ,un servidor i la seua senyora ,entre les 07:45 i les 9 del mati van fer aquets ,aproximadament 5 quilos de Lactarius que es poden veure a les fotos.

Llàstima que les fotos no podem emetre ni gust , ni olors .Per si us consola incloc també la dels tres que m’ he menjat per esmorzar.

L' Hortolá

On acaben les patates ??

Tot son cicles. Fins i tot ,en la meva pseudo filosofia d’ anar per casa , penso que la vida és un cicle que no para de generar un bucle infinit en que ens intercanviem papers amb la resta d`elements de la natura: avui soc una persona, demà seré l ‘adob de la terra que alimentarà les patates que acabaran donant energia a algun llunya descendent per a que pugui tornar a procrear i morir i així , de manera infinita. Ja se que no és un bon començament per parlar dels tubèrculs i que pot ser a algú li agafarà una mica de gluuupppsss !! al posar-se davant del proper plat de patates i bajoques si fa cas de la meua enrevessada teoria , però és que ,amb les fotos que , amablement , va fer i enviar ahir el meu fill Jordi ,posaré fi també a un cicle que comença al Febrer amb la plantada i que a acaba a la meitat de Juny amb la collita. Una collita de patates que ha estat millor que la de l ‘any passat. Tant en la quantitat com en la qualitat. De fet , l’ any passat van patir bastant l ‘atac de “la gremena” i per lo que sembla ,”la cura” a base de ferro per “desinfectar la terra” que em va dir la meua sogra , ha donat resultat ,ja que de moment ,les patates , com es pot apreciar a les fotos , estan prou senceres. També pot ser , l ‘engreix de la terra a base de fem i adob de la resta vegetal i cremada del clot que tinc com a femer ,hagi col•laborat a fer una mida mes “bonica” que la de l ‘any passat. Dissabte vaig xalar , en detriment , això si , dels meus nivells de colesterol , perquè em vaig fer tota una paella de patates fregides amb seva. Oli de casa, ceba de casa ,patates novelles de casa....noi calia ni pelar-les de lo tendres que estaben. En hi havia prou en raspar-les un poc amb el ganivet , per a que la fina pell que les cobria ,deixes a la vista la textura d’ una patata blanca, sucosa però no massa i tendra.........Mmmmmmm, que bones estaven. Me les vaig cruspir amb deliri i gust. Al cap d’ unes hores ,el cos em demanà que seguís donant compliment a la meua teoria de l ‘etern bucle cíclic i tornava a començar, retornant l ‘aliment, degudament transformat , a la terra d’ on venia. Ja o va dir , fa temps , algú que sabia mes que jo : “Res es crea o destrueix, solament es transforma”