dijous, 27 de març del 2008

Les "mones" de 24 hores

Hem passat un altra Pasqua sense ella. El seu record el tinc present tots els dies però encara pot ser mes intensament quan arriben aquells dies on , a part d’ enllorar la seua presencia , tinc enyor també de la seua cuina.

Pot ser sembli banal, frívol , però a les persones que estimes les pots trobar a faltar no solament per lo que son , sinó pels seus aromes , pels seus gestos , per aquets petits detalls que , de tan habituals , passen desapercebuts fins al moment en que els perds.


I és que la mare , a part de ser gran com persona o era també com a cuinera. I enlloro la seua presencia, la seua veu , el seu amor...però també el seu aroma de mare que incloïa, naturalment , també el flaire de cuina.

Aquets dies de Pasqua , a taula amb els amics , mentre ens cruspíem les típiques mones unes fetes al forn, altres , les menys , a casa ,m’ ha vingut especialment a la memòria aquells dies pretèrits de pasqües pretèrites ,quan el pedrís de la cuina de casa la mare s’ omplia de pasta de mona , de cabell d’ àngel , d’ anissets i altres llaminadures per convertir-les amb la màgia de les seues mans i la calor del forn , en les mes assaborides i autèntiques mones que mai he menjat i que possiblement menjaré.

Per això avui , us transmetré la recepta per fer aquestes artesanals Mones de Pasqua, que res tenen a veure amb les artificials i industrials mones que trobem avui en dia al comerç.

Les mones , artesanes i amb la vella recepta domèstica que adjunto per si algú s’ atreveix a posar-se mans a la feina l ‘any que be.

Mones de les 24 hores

Necessitem 6 ous , ½ litre d’ oli , ½ litre de llet i ½ kg de sucre

Em de ratllar una llima i desfer en la llet tèbia 125 grams de “pastilla” que demanarem o comprarem al nostre flequer habitual juntament amb ¼ de kg de pasta de pa. També ens faran falta 2 kg de farina.

Tot aquesta mescla , la “treballarem” amb les mans untades en un poc d’ oli , fins al moment que quedi consistent.

Un cop feta la “massa” es deixarà “reposar” en un ribell per a que “creixi”.Es cobrirà en un drap per evitar que es ressequi la priemra capa de “massa” .

Abans es deixava 24 hores en repòs. Avui en dia sembla que per això del canvi climàtic i com que fa mes calor ,en hi ha prou en 12 o 14 hores.

Passat aquest temps, procedirem a donar forma a les “mones” i farcir-les de cabell d’ àngel i cobrir-les d’ anissets i altres petites llaminadures ,sense oblidar l’ ou u ous ,que prèviament haurem bullit per fer-los durs i que son part inexcusable de una mona , tal com cal.

Una cosa molt important, abans de posar els complements a sobre la “mona” cal “embetumar-la” amb un pinzell sucat en un ou batut . Trucs que deuen de tenir la seua explicació.

Un cop fetes les mones cal posar-les al forn, que prèviament haurem calentat a una temperatura de 160 o 180 graus. Cal estar atent i no deixar que es cremin. Amb el forn modern i en aquesta temperatura es fan en un tanca i obrir d’ ulls.

Abans, recordo la cuina de llenya o “econòmica” amb la que calia estar mes atent.


Si o proveu , ja em direu com surt. La recepta és “l’ antiga” . Jo igual m’ animo l’ any que be i em poso a “trafegar” tant per gaudir d’ un mona artesana , com de flaires perduts en el temps , però no oblidats en el cor.

dimarts, 4 de març del 2008

Els "mejunjes"


I quin mal de panxa anit ¡!
Suposo que la “passera” de la grip ronda pel meu carrer també.
Avui però, desprès d’ un reparador descans de mes de 9 hores i d’ un parell tasses de “mejunje” sembla que estic un poc millor.

El “mejunje” me’l recomanà el meu fill al veurem amb cara de prunes agres ,anit a taula , sense tastar res i amb la cara blanca com la paret.
Jordi possiblement s’ en va recordar de sentir-ho dir a la iaia Carmeta. Ella era molt fervent d’ herbes i remeis casolans. I els mals de panxa i altres malestars del cos se’ls curava sempre amb una tisana a base de poliol, mansanilla, farigola ,marialluisa i altres

Avui, he comentat l ‘efecte “miraculós” del brevatge i m’ han dit un altra recepta “natural” , en aquest cas per a la tos i que passo a anotar.
“S’ agafen 5 fulles verdes de nesprer , es bullen en un litre d’ aigua fins a reduir-lo a la meitat. Desprès es fa una novena, prenent una tasseta del “mejunje” cada mati...i ja està. Tos fora”

I dic jo....aquesta paraula “mejunje”...d’ on l’ hauré tret ???. La veritat és que no o se. Segurament de sentir-ho dir a casa i sempre per referir-nos a aquests preparats medicinals casolans i on les herbes, mel, llima i altres eren els ingredients bàsics...no se si tan efectius com els antibiòtics, però si molt mes naturals.