És divendres. La mare sempre deia que els divendres no hi havia lluna. Per aquest motiu els divendres eren els millors dies per "posar" les olives trencades.
Aquest divendres (sense lluna) he anant a "La Planeta" a collir olives per "posar".....Però ,i com és "posen" les olives ??
Per aquí ,per on habita l' hortolà ,"posar" olives vol dir preparar-les per a ser menjades en els mesos següents.
La mare em va ensenyar com es "posen" les olives , i a mi que m'agraden en delit ,em pertoca seguir la tradició ancestral heretada de generació en generació.
Així que , divendres sense lluna , vaig collir les primeres olives.
Les olives és recomanable que siguin de la varietat "sevillenques".La mare sempre deia que eren les mes "dolces".A mi m' agraden.
Però les "picuals" son mes grosses ,mes carnoses...i no diguem ja les "gordals".
El següent pas és proveir-se també dels aparells tradicionals ,tot i que actualment en hi ha de mes moderns i rapits. Però no és lo mateix. No acaben tenint el mateix gust que les processades amb els aparells de tota la vida : una taula , o un tronc de fusta farga i una pedra de riu de la mida apropiada.
Amb aquests estris toca , d' una en una , anar xafant, "trencant" les olives. Però trencant-les amb delicadesa. Han de esser partides de manera que no queden ni massa ni poc xafades .L' oliva ha de quedar partida en dos, però no del tot. Ha de quedar unida per un del extrems el•líptics del fruit i amb el pinyol dintre i sencer.
Una a una les anirem deixant, desprès de "trencades" , a un ribell amb aigua que es canviarà cada nit al decurs dels propers 7 dies. Es a dir , fins al proper divendres sense lluna ,clar , que és el dia ideal per "amanir-les" .
Si es fa en aquest dia concret , al menjar-les al cap d' unes setmanes el pinyol et quedarà net, sense restes de polpa apegat a l’os de l' oliva.
Però com les "amanim".Com es preparen les olives trencades ?? .Aquí un altre truc après de Carmeta.
Primer que res ,teniu cura de tenir un ou de gallina fora de la nevera. El necessitem a temperatura ambient. Després , cal saber l' aigua exacta que necessitarem. Per això cal omplir d' aigua prèviament els pots de vidre on guardarem desprès les olives. Un cop fet això ,buidarem l 'aigua a un recipient mes gran on i anirem afegint sal fins que l' ou sura deixant un redol fora de l' aigua , no mes gran que la mida d' una peça de 1 euros (la referència materna era una peça de 100 pts.)
Un cop l' ou s' aboca fora de l 'aigua en aquesta proporció, vol dir que ja està prou salabrosa per guardar els olives.
Posarem aquestes en els pots de vidre prèviament preparats i tirarem l 'aigua salada.
Jo i solc posar uns alls trencats i uns ramets d' herba d' olives , o sajolida que diu el meu cosí de Castelló. De totes maneres , els complements per adobar-les poden ser tants com els gustos del consumidor.
La mare ,al cap d' una setmana de fer això , es a dir , un altre divendres "sense lluna" ens servia les primeres olives trencades de la temporada.
Ara ,cada cop que faig tot aquesta operació ,és com si la tingues mes prop recordant-me any rere any aquest cerimonial i , cosa curiosa , des de que no està ,les olives que preparo m' han començat a sortir gairebé tan bones com li sortien a ella. Gràcies mare !!
L' hortolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada