dilluns, 19 de novembre de 2007

Codonys , dolços records

Lo iaio Juanito va plantar lo codonyer a l’ hort. Pot ser fa 40 anys.

El codonyer es un arbre amb unes característiques molt especials. No o he consultat a cap llibre. Les que esmento són observacions molt personals.

Primer que res cal destacar les seues flors. Magnifiques ,d’ un blanc amb tonalitats blavoses i morades que desprenen un penetrant i fresc perfum , allà pel mes d’ abril .

He sentit dir que les iaies ,antigament , posaven codonys als armaris per aromatitzar la roba que i guardaven.

Desprès esta la seua fusta, mig caragolada i d’ una textura tant apropiada com la del palosanto per fer guitarres.. Finalment els seus fruits, els codonys , d’ un groc pàl·lid i allimonat amb un intens aroma endolcit que a mi em recorda ,no se perquè ,el meus anys mes jovenívols .

Arriben amb la tardor, madurant a meitat de novembre.

Curiosament els codonys ,d’ aroma embriagador , són rabiosament durs de pelar, mai mes ben dit i descaradament aspres al gust quan els tastes tal qual.

Aquesta setmana n’he collit uns 5 quilos .Vaig provar-los i s’ em va posar una boca enganxosa com un espart. Vaig decidir fer una prova per aprofitar-los i no va sortir malament. Si o voleu provar no cal mes que poseu un codony pelat i fet a galls en un plat amb una cullerada de sucre escampada per sobre i un rajolí d’ aiguardent ( suposo que amb vi dolç , per exemple , també ha de ser bo) i desprès dos minuts i mig al microones a uns 360 graus de temperatura. Queda un postre força bo, gens aspre i que recorda al gust de la pinya tropical.

De totes maneres el codony ,a part de fer també un bon licor macerat amb aiguardent, te com a destí privilegiat el de convertir-se en codonyat.

A casa la mare en feia. Afortunadament la meua dona a volgut també aprendre’n a fer ara que ella ja no esta.

L’ any passat ja en va fer i , cosa estranya, tot i que el codonyat no és un dolç dels meus preferits , amb la fórmula casolana de la Mari Àngels de Canet lo Roig i que adjunto , no esta mal. Apunteu:

Dos quilos de codonys. Poc mes d’ un quilo de sucre (segons lo llépol que un sigui).

Es posa a capades i en una cassola gran , els codonys , prèviament tallats a galls o rodanxes .Una de codonys i una capa de sucre. Així es te 24 hores en repòs. Passat aquest temps es posa a coure a foc lent dos hores i mitja. Després es treu del foc , es tritura la mescla en calent i es posa immediatament en motlles apropiats. En gelar-se tenim una llaminadura apta per qualsevol àpat en solitari o mesclat , per exemple amb formatge fresc.

Cada any ,des de que porto l’ hort ,en tinc cura especial del codonyer. Em regala records, aromes i dolçors.

L’ hortolà

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola! hortolà!!
Soc en joepmaria.Ara hem dono compte de q hi manca la "s",però tan si val, continuaré d'aquesta manera.
També m'ha fet pensar això de q et bull l'olla, de la feina.
Doncs no se la feina que fas, però ara ja he llegit el set i el sexe de les faves, els codonys, l'ajuda de la teva dona..., Clar, ho tens tot. Si més no, torna a llegir-ho. ¡PERDONEU!, però es amb bona intenció, eh! no fotem ara q som al començament.
Hortolà:estic un xic preocupat. Diumenge passat, a 3/4 de 8 del matí, al anar a caçar, vaig passar per l'hort i tot era a ras de terra, una gelada descomunal, 8 graus sota zero. Però a les dotze del migdia, al deixar els estris de cacera i la perdiu, les faves estaven trempades altre cop, els pèsols eixerits, però les cols, el bròquil, la ceba, els porros i l'escarola... fotuts!
Jo tinc l'hort al Pla d'Urgell, per començar t'anomeno la comarca i concretament a ponent de la mateixa. Com ho veus. Salvaré quelcom?
Per cert: al setembre parles de les olives, de la salmorra i del divendres sense lluna. Peró tinc dues oliveres que fan unes olives grosses, amb pinyol gruixut i el pare sap que son autòctones, que les gelades no les han matat mai, que son fabuloses amb salmorra, que l'olivera fa unes fulles molt amples,mes que l'arbequina, no sabem el nom, però ara he fet 1 litre d'oli amb elles i no se com filtrar.lo. Tu sap alguna manera casolana?
joepmaria

CresceNet ha dit...

Oi, achei seu blog pelo google está bem interessante gostei desse post. Gostaria de falar sobre o CresceNet. O CresceNet é um provedor de internet discada que remunera seus usuários pelo tempo conectado. Exatamente isso que você leu, estão pagando para você conectar. O provedor paga 20 centavos por hora de conexão discada com ligação local para mais de 2100 cidades do Brasil. O CresceNet tem um acelerador de conexão, que deixa sua conexão até 10 vezes mais rápida. Quem utiliza banda larga pode lucrar também, basta se cadastrar no CresceNet e quando for dormir conectar por discada, é possível pagar a ADSL só com o dinheiro da discada. Nos horários de minuto único o gasto com telefone é mínimo e a remuneração do CresceNet generosa. Se você quiser linkar o Cresce.Net(www.provedorcrescenet.com) no seu blog eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. If is possible add the CresceNet(www.provedorcrescenet.com) in your blogroll, I thank. Good bye friend.