Hem passat un altra Pasqua sense ella. El seu record el tinc present tots els dies però encara pot ser mes intensament quan arriben aquells dies on , a part d’ enllorar la seua presencia , tinc enyor també de la seua cuina. Pot ser sembli banal, frívol , però a les persones que estimes les pots trobar a faltar no solament per lo que son , sinó pels seus aromes , pels seus gestos , per aquets petits detalls que , de tan habituals , passen desapercebuts fins al moment en que els perds.
I és que la mare , a part de ser gran com persona o era també com a cuinera. I enlloro la seua presencia, la seua veu , el seu amor...però també el seu aroma de mare que incloïa, naturalment , també el flaire de cuina.
Aquets dies de Pasqua , a taula amb els amics , mentre ens cruspíem les típiques mones unes fetes al forn, altres , les menys , a casa ,m’ ha vingut especialment a la memòria aquells dies pretèrits de pasqües pretèrites ,quan el pedrís de la cuina de casa la mare s’ omplia de pasta de mona , de cabell d’ àngel , d’ anissets i altres llaminadures per convertir-les amb la màgia de les seues mans i la calor del forn , en les mes assaborides i autèntiques mones que mai he menjat i que possiblement menjaré.
Per això avui , us transmetré la recepta per fer aquestes artesanals Mones de Pasqua, que res tenen a veure amb les artificials i industrials mones que trobem avui en dia al comerç.
Les mones , artesanes i amb la vella recepta domèstica que adjunto per si algú s’ atreveix a posar-se mans a la feina l ‘any que be.
Mones de les 24 hores
Necessitem 6 ous , ½ litre d’ oli , ½ litre de llet i ½ kg de sucre
Em de ratllar una llima i desfer en la llet tèbia
Tot aquesta mescla , la “treballarem” amb les mans untades en un poc d’ oli , fins al moment que quedi consistent.
Un cop feta la “massa” es deixarà “reposar” en un ribell per a que “creixi”.Es cobrirà en un drap per evitar que es ressequi la priemra capa de “massa” .
Abans es deixava 24 hores en repòs. Avui en dia sembla que per això del canvi climàtic i com que fa mes calor ,en hi ha prou en 12 o 14 hores.
Passat aquest temps, procedirem a donar forma a les “mones” i farcir-les de cabell d’ àngel i cobrir-les d’ anissets i altres petites llaminadures ,sense oblidar l’ ou u ous ,que prèviament haurem bullit per fer-los durs i que son part inexcusable de una mona , tal com cal.
Una cosa molt important, abans de posar els complements a sobre la “mona” cal “embetumar-la” amb un pinzell sucat en un ou batut . Trucs que deuen de tenir la seua explicació.
Un cop fetes les mones cal posar-les al forn, que prèviament haurem calentat a una temperatura de 160 o 180 graus. Cal estar atent i no deixar que es cremin. Amb el forn modern i en aquesta temperatura es fan en un tanca i obrir d’ ulls.
Abans, recordo la cuina de llenya o “econòmica” amb la que calia estar mes atent.
Si o proveu , ja em direu com surt. La recepta és “l’ antiga” . Jo igual m’ animo l’ any que be i em poso a “trafegar” tant per gaudir d’ un mona artesana , com de flaires perduts en el temps , però no oblidats en el cor.
