dimarts, 4 de març de 2008

Els "mejunjes"


I quin mal de panxa anit ¡!
Suposo que la “passera” de la grip ronda pel meu carrer també.
Avui però, desprès d’ un reparador descans de mes de 9 hores i d’ un parell tasses de “mejunje” sembla que estic un poc millor.

El “mejunje” me’l recomanà el meu fill al veurem amb cara de prunes agres ,anit a taula , sense tastar res i amb la cara blanca com la paret.
Jordi possiblement s’ en va recordar de sentir-ho dir a la iaia Carmeta. Ella era molt fervent d’ herbes i remeis casolans. I els mals de panxa i altres malestars del cos se’ls curava sempre amb una tisana a base de poliol, mansanilla, farigola ,marialluisa i altres

Avui, he comentat l ‘efecte “miraculós” del brevatge i m’ han dit un altra recepta “natural” , en aquest cas per a la tos i que passo a anotar.
“S’ agafen 5 fulles verdes de nesprer , es bullen en un litre d’ aigua fins a reduir-lo a la meitat. Desprès es fa una novena, prenent una tasseta del “mejunje” cada mati...i ja està. Tos fora”

I dic jo....aquesta paraula “mejunje”...d’ on l’ hauré tret ???. La veritat és que no o se. Segurament de sentir-ho dir a casa i sempre per referir-nos a aquests preparats medicinals casolans i on les herbes, mel, llima i altres eren els ingredients bàsics...no se si tan efectius com els antibiòtics, però si molt mes naturals.

Cap comentari: