Avui he collit les darreres tomates de la temporada .(Per aquí diem tomates. Son conscient de la paraula emprada)
Veient les tiges, les fulles , les branques seques, i cadavèriques de les plantes , fa pocs dies encara ufanoses , vigoroses i vitals ,no he pogut per menys que reflexiona un poc. La vida és igual.
Un cop hem donat el fruit , cal ésser arrencat per donar pas a un altra generació.
Així de senzill i simple. No cal cap mes explicació ni capficar-se pel nostre destí final. Com la tomatera ,desprès de donar la darrera tomata, serem substituïts.
A l ‘abril vaig plantar ja les primeres . Dèbils , petites ,necessitades . Amb el terreny ben adobat i amb les primeres calors primaverals , es van anar arrelant a l’ hort. Vaig tenir cura de que no els faltes aigua. De que cap “xupon” els robes l ‘energia necessària per criar , altiva , la branca principal d’ on recolliríem desprès els sucosos fruits . De que cap mala herba els robes l’ aliment. D’ ensofrar les seues fulles per que cap “bichet” contamines el meu tresor.
La recompensa va valer la pena. Aquest estiu i encara els primers dies de tardor ,he gaudit a les ensalades dels àpats familiars , de tomàquets amb gust de tomàquet (volíeu que empres la vostra paraula ..apa dons !!)
De tomàquets amb l ‘acidesa justa per recordar-me els sabors d’ abans , autenticament de tomata . De quan solament hi havia tomates a l ‘estiu ( torno a la meua hortolana parla)).
He tingut el privilegi de menjar tomates tan fresques com les que de la tomatera passaven a la safata de l’ ensalada. Sense polir , sense acolorir , sense tractar....un luxe ,tu.
Avui he collit la darrera tomata. Estem a la tardor i les tomateres estaven rendides , cansades de regalar-me fruits. M’ han donat tan de regal que es mereixen ja el repòs. La substitució.
L’ any que be en tindré de noves , de tomateres i de tomates , però quan i clavi la dent a la primera , me’n recordaré de que estic menjant l’ herència genètica de gustos , sabors i textures de les seues progenitores , es a dir : els fruits de les llavors que he guardat de les tomates mes formosos d’ enguany.
Tant de bo en la vida dels homes , també fora així. Que en aquesta herència genètica que rebem dels nostres avantpassats , hi quedessin solament els millors matisos ,els millors gustos , les millors intencions.. lo millor en definitiva de la nostra essència humana per seguir-ho transmeten als nostres descendents....com les llavors de la tomatera.
L’ hortolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada