dissabte, 29 de setembre del 2007

Ja no hi ha camins de terra.

Ja ni hi ha camins de terra. De carro no hi ha camins.
Ja no hi ha mules ni matxos , l 'asfalt s' ho ha engolit tot.
Tio Maso , que li passa ?. Ja fa dies que el veig trist. Pot ser que enllora la casa , al mig de l' hort vora el riu ??
Alló si que era viure !!Pel mati sortint el sol, enganxar la mula al carro i !!Arriii! cap a Solsó.
Ja no hi ha camins de terra,ni roderes ,ni guarets. Avui , tot va tan depressa, que no queda temps per a res.
Tio Pepet ,fa ma la cara. Sembla que hagi vist un bou !!. Que avui no s' en va a la plana a fer un "plegonet" o dos ?
"Es que m' han dit los de casa ,que deixi el carro tranquil, perquè amb tant de cotxe que passa , los camins son un perill."
Pos sí. Ja no hi ha camins de carro. De terra no hi ha camins.
Tot es asfalt,pedra ,ferro. Ni plou tant ja a l 'abril.

"An" pararem "xica-mana !!" per voler anar tan correns. Me fa l 'efecte que s' erra qui pensa que hi guanya temps .Que ja o deia el tio "Conole" al dalt del carro cantant : "No cregueu que per mes corre ,s' acaba abans el treball"
Ja no hi ha camins de terra.De carro no hi han camins. Gairebé no hi pagesos i els que queden ,malvivint.

L' Hortolà

Olives trencades i Divendres sense Lluna



És divendres. La mare sempre deia que els divendres no hi havia lluna. Per aquest motiu els divendres eren els millors dies per "posar" les olives trencades.
Aquest divendres (sense lluna) he anant a "La Planeta" a collir olives per "posar".....Però ,i com és "posen" les olives ??
Per aquí ,per on habita l' hortolà ,"posar" olives vol dir preparar-les per a ser menjades en els mesos següents.
La mare em va ensenyar com es "posen" les olives , i a mi que m'agraden en delit ,em pertoca seguir la tradició ancestral heretada de generació en generació.
Així que , divendres sense lluna , vaig collir les primeres olives.
Les olives és recomanable que siguin de la varietat "sevillenques".La mare sempre deia que eren les mes "dolces".A mi m' agraden.
Però les "picuals" son mes grosses ,mes carnoses...i no diguem ja les "gordals".
El següent pas és proveir-se també dels aparells tradicionals ,tot i que actualment en hi ha de mes moderns i rapits. Però no és lo mateix. No acaben tenint el mateix gust que les processades amb els aparells de tota la vida : una taula , o un tronc de fusta farga i una pedra de riu de la mida apropiada.
Amb aquests estris toca , d' una en una , anar xafant, "trencant" les olives. Però trencant-les amb delicadesa. Han de esser partides de manera que no queden ni massa ni poc xafades .L' oliva ha de quedar partida en dos, però no del tot. Ha de quedar unida per un del extrems el•líptics del fruit i amb el pinyol dintre i sencer.
Una a una les anirem deixant, desprès de "trencades" , a un ribell amb aigua que es canviarà cada nit al decurs dels propers 7 dies. Es a dir , fins al proper divendres sense lluna ,clar , que és el dia ideal per "amanir-les" .
Si es fa en aquest dia concret , al menjar-les al cap d' unes setmanes el pinyol et quedarà net, sense restes de polpa apegat a l’os de l' oliva.
Però com les "amanim".Com es preparen les olives trencades ?? .Aquí un altre truc après de Carmeta.
Primer que res ,teniu cura de tenir un ou de gallina fora de la nevera. El necessitem a temperatura ambient. Després , cal saber l' aigua exacta que necessitarem. Per això cal omplir d' aigua prèviament els pots de vidre on guardarem desprès les olives. Un cop fet això ,buidarem l 'aigua a un recipient mes gran on i anirem afegint sal fins que l' ou sura deixant un redol fora de l' aigua , no mes gran que la mida d' una peça de 1 euros (la referència materna era una peça de 100 pts.)
Un cop l' ou s' aboca fora de l 'aigua en aquesta proporció, vol dir que ja està prou salabrosa per guardar els olives.
Posarem aquestes en els pots de vidre prèviament preparats i tirarem l 'aigua salada.
Jo i solc posar uns alls trencats i uns ramets d' herba d' olives , o sajolida que diu el meu cosí de Castelló. De totes maneres , els complements per adobar-les poden ser tants com els gustos del consumidor.
La mare ,al cap d' una setmana de fer això , es a dir , un altre divendres "sense lluna" ens servia les primeres olives trencades de la temporada.
Ara ,cada cop que faig tot aquesta operació ,és com si la tingues mes prop recordant-me any rere any aquest cerimonial i , cosa curiosa , des de que no està ,les olives que preparo m' han començat a sortir gairebé tan bones com li sortien a ella. Gràcies mare !!

L' hortolà

dijous, 27 de setembre del 2007

Mides i Mesures



Lo iaio era pagès.Va fer carbó...va tenir que fer la guerra ,ell que era tot amor .Va patir absències prematures i misèries camperoles de postguerra ,de farinetes i una sardina per a tres.
D' ell recordo moltes coses.Pot ser d' ell va heretar la meua mare el seu amor per la terra ,tot i que de poques en va poder treure redit.
D' ells ,segurament , he heretat aquest tardà interès per fer tomates i cebes al jardí de casa.
I per ells m' en recordo de les mesures de postguerra .Tres onces de farina ,100 grams de panís molt.
Mitja lliura de cigrons amb pedretes , 200 grams per al recapte amb "conillets".Un quinta de llenya per cuinar, 40 kilos de garrofer.
Una arrova de massanes del ciri verd ,10 kilos de fruita per l' hivern al canyís de les golfes de casa.
Un cante d' oli 16 litres de jornal "per atri".Una barcella...una barcella ??? Iaio, quants kilos son una barcella ????

L' Hortolà

Preparació del terreny



M' animo a escriure .Preparo el terreny per plantar-hi no se quantes històries, quantes paraules.
El camp on sembrar abasta tota una complexa xarxa de pensaments , idearis, objectius, intencions.
La llavor es de les d' abans.Res de manipulacions genètiques ,res de transgènics.Al pa, pa i al vi vi.
Pot ser els fruits no seran brillants, grans i polits,.Pot ser tindran alguna màcula,algun bony i fins tot algun corc...per seran autèntics...sense tractaments químics.
Així dons, comencem a desermar aquest terreny desconegut de la meua anima, del meu esperit .Garrics, argilages,esbarzers,... prepareus que poso la xaruga a la terra.El llapis al paper, el dit a la tecla .
Començo amb la certesa de saber que vull plantar Amb l' inseguretat de factors aliens que ens malmetin la collita.Però començo
...Aaarrrriiiii cavalll !!!

L'hortolà