diumenge, 25 de novembre del 2007

Melmelada de Tomata i Pesteta


Avui m' han dit que es pot fer melmelada de tomata i pesteta.
Jo estava convençut que les melmelades eren tipicament dolces, per untar al pa o a la torrada.
Yves és francès i ahir vaig tenir una interessant xerrada amb aquest gabatxo simpaticot, prim i inquiet que viu a un poblet prop de Reus i on , amb la complicitat de la seua ganxetera companya elaboren fins a 19 classes diferents de confitures i melmelades.-
Crec que es interessant i per això o anoto al meu quadern de viatge. Melmelada de tomata i pesteta !!! També de ceba ,entre altres hortolans gustos.Pos mira, es una possibilitat mes que descobreixo per al meu petitó hortet.Aprofitar els excedents per fer melmelades no dolces.
Es cert , com deia mon iaio Salvador : mai et gitaràs a dormir sense saber una cosa mes que ahir.
A vore si algú te llavors de pestetes.Li canvio per llavors de tomata " cœur de bœuf " .La recepta per fer-nos aquesta melmelada no dolça , avui , he de pensar de preguntar-li a Yves.

L' Hortolà

dijous, 22 de novembre del 2007

Del Pla a la Plana


El Josep Maria és del Pla .No diré de quin ,perquè no se si ell vol que o diga. Això d’ Internet trobo que et permet jugar un poc a la màgia de l’ imaginació.

Jo, escric des de una altre Pla. Pot ser sigui me exacte dir Plana. En qualsevol cas ,des de paisatges mes be horitzontals.

No se si ell és l’ únic lector que tinc. Si que és , de moment , l’únic que a tingut la delicadesa de dir-me –ho. I no solament això .El Josep Maria m’ afalagat amb preguntes ,com si jo fora un pagès expert i documentat. Res mes lluny de la realitat. Si que ,com ja vaig dir ,vinc de família pagesa però els meus gens agrícoles es van despertar fa 4 dies.

Pot ser per això , per conservar aquelles xerrades ,fruit de l ‘experiència i els anys de molts dels que ja no hi son , vaig començar aquest bloc. Però desconegut lector ,poca cosa mes podré aportar que no sigui lo que he recollit i recullo oralment i lo que aprenc de nostàlgics pagesos amb gaiata amb aquest tardà despertar hortolà meu i que vull deixar enregistrat en aquesta memòria virtual ,compartint-ho amb gent ,com tu , interessada en aquestes tradicions que s’ ens perden entre “Tomates “ televisius i altres hortalisses mediàtiques que res tenen a veure amb les que conreaven els nostres pares i avis.

Et vull dedicar aquest post , perquè crec que ets una persona plana, com la teua terra. Fa falta gent plana. Directa. Autentica. Sensible .Hi ha massa estirat que es pensa que els enciams els fabriquen als magatzems on els embossen.

Sento que hagi gelat tant per aquí i desitjo una bona recuperació per les teues cols, el bròquil, la ceba, els porros i l'escarola. M’ alegra però que al menys les faves estiguin eixerides. Faltaria !!

Les oliveres son arbres sagrats .O sabies ??. Un dia parlaré de les oliveres. Avui parlo de les olives. Es difícil saber el nom d’aquesta classe olivera que fa olives grassonetes de la que dius , en conserves dos exemplars. Jo tinc una olivera al jardí de casa que fa també unes olives grosses que “embotello” cada any ,però no per regar el pa amb tomàquet , si no per fer-me un bon aperitiu. Quatre olives, un tord , un traguet de vi...ja saps...

El pare em va dir que es diuen “gordals”. Paco me la va empeltar.

No se si seran de les mateixes que les teues....llàstima. L’ altre dia vaig acabar de posar en conserva les darreres, si no inclouria al post una foto per veure si son les mateixes.

M’ agradaria molt saber com fas la molta per aconseguir aquest litre d'oli savi (les oliveres son sàvies testimonis del temps) del teu parell d’ oliveres.

Per filtrar-lo crec que lo millor és que deixes reposar l’ oli , i per gravetat , tot el solatge anirà caient al fons del recipient. Desprès , amb paciència i una cullera o culler , vas traspassant l’ oli a un altre estri.

Jo cada any porto a moldre també uns 400 quilos d’ olives a un molí tradicional per fer-me l’ oli per al consum de l ‘any .Quan arribo a consumir el final de cada bombona i resta aquest residu que vols filtrar , el que faig es això. Posar l’ oli restant a un altra bombona que he tallat per la meitat , per fer-li mes gran la boca. Al cap d’ uns dies, l’oli sura i “la porqueria” es queda al fons. Prova-ho

L’ hortolà

dilluns, 19 de novembre del 2007

Codonys , dolços records

Lo iaio Juanito va plantar lo codonyer a l’ hort. Pot ser fa 40 anys.

El codonyer es un arbre amb unes característiques molt especials. No o he consultat a cap llibre. Les que esmento són observacions molt personals.

Primer que res cal destacar les seues flors. Magnifiques ,d’ un blanc amb tonalitats blavoses i morades que desprenen un penetrant i fresc perfum , allà pel mes d’ abril .

He sentit dir que les iaies ,antigament , posaven codonys als armaris per aromatitzar la roba que i guardaven.

Desprès esta la seua fusta, mig caragolada i d’ una textura tant apropiada com la del palosanto per fer guitarres.. Finalment els seus fruits, els codonys , d’ un groc pàl·lid i allimonat amb un intens aroma endolcit que a mi em recorda ,no se perquè ,el meus anys mes jovenívols .

Arriben amb la tardor, madurant a meitat de novembre.

Curiosament els codonys ,d’ aroma embriagador , són rabiosament durs de pelar, mai mes ben dit i descaradament aspres al gust quan els tastes tal qual.

Aquesta setmana n’he collit uns 5 quilos .Vaig provar-los i s’ em va posar una boca enganxosa com un espart. Vaig decidir fer una prova per aprofitar-los i no va sortir malament. Si o voleu provar no cal mes que poseu un codony pelat i fet a galls en un plat amb una cullerada de sucre escampada per sobre i un rajolí d’ aiguardent ( suposo que amb vi dolç , per exemple , també ha de ser bo) i desprès dos minuts i mig al microones a uns 360 graus de temperatura. Queda un postre força bo, gens aspre i que recorda al gust de la pinya tropical.

De totes maneres el codony ,a part de fer també un bon licor macerat amb aiguardent, te com a destí privilegiat el de convertir-se en codonyat.

A casa la mare en feia. Afortunadament la meua dona a volgut també aprendre’n a fer ara que ella ja no esta.

L’ any passat ja en va fer i , cosa estranya, tot i que el codonyat no és un dolç dels meus preferits , amb la fórmula casolana de la Mari Àngels de Canet lo Roig i que adjunto , no esta mal. Apunteu:

Dos quilos de codonys. Poc mes d’ un quilo de sucre (segons lo llépol que un sigui).

Es posa a capades i en una cassola gran , els codonys , prèviament tallats a galls o rodanxes .Una de codonys i una capa de sucre. Així es te 24 hores en repòs. Passat aquest temps es posa a coure a foc lent dos hores i mitja. Després es treu del foc , es tritura la mescla en calent i es posa immediatament en motlles apropiats. En gelar-se tenim una llaminadura apta per qualsevol àpat en solitari o mesclat , per exemple amb formatge fresc.

Cada any ,des de que porto l’ hort ,en tinc cura especial del codonyer. Em regala records, aromes i dolçors.

L’ hortolà

dissabte, 17 de novembre del 2007

Els nesproners ja tenen flors


Fa dies que no passo gaire per l’ hort. En aquesta època de l ‘any no hi ha gaire a fer. La temperatura baixa i condiciona el creixement de les plantes.

Aquest mati de dissabte hi he anat una estoneta .Fa un poc de pena , ara , l’ hort. Tan marró, desolat , aletargat.

L’ altre dia vaig plantar un parell de cents de cebes que podré collir a principis del 2008.

Tinc 6 carxoferes. Les supervivents de la dotzena que vaig plantar. Dos cols ,baix de les que es podria amagar el Patufet i els calçots que porten bona marxa. Un dia d’ aquests els hi dedicaré una entrada. Uns 30 enciams i una filada de bajoqueres escarransides que aquestes freds de les darreres hores m ‘acabaran d’ ensopir, tot i que ja hi he collit un parell de bones menjades d’ aquesta saludable verdura.

Avui ,com he dit , he estat a l’ hort i abans de marxar ,mentre em menjava una mandarina desprès de pixar al bancal , m’ he adonat de que els dos nesprers ja comencen a florir. Les abelles cerquen la flor de cada temporada i ara , una de les mes cotitzades en la poca oferta floral que hi ha , és la del nesprer.

Mirant el treball de l’ insecte libant el nèctar de l’ olorosa flor del fruiter , m’ en he recordat de l ‘amic Paco.

Tot els anys m’ emprenyo com una mona perquè , tot i que em fan un bon grapat de nesprons , els fruits acaben madurant amb unes taques fosques i endurides que dificulten el pelar-los i que li treuen bona part de l ‘atractiu d’ aquest sucós fruit primaveral.

Paco em va dir que això és per culpa d’ un fong que s’ insta-la a la flor precisament i que es desenvolupa coincidint amb la maduració del nesprò. La mare que o va p…….!!

Fa uns mesos li vaig comentar a Jenardo i em va dir que la solució per evitar el desenvolupament del fong era ,un cop ben florits els arbres ,ensulfatar les flors i la llenya amb sofat blau.

He llegit també que aquestes taques poden ser produïdes per falta de rec o de calci que pot tenir l ‘arbre.

A principis de desembre provaré d ‘ensulfatar , a veure si d’ una punyetera vegada puc menjar el fruit d’ aquestes flors que donen un poc de vida al meu , ara , adormit hort.

L’ hortolà