dijous, 27 de desembre del 2007

..I les borraines ??


Estem en temps de Nadal, festa , torrons ,cava…disbauxa i consumisme en resum.
I els Nadals d’ abans ¿? Que s’ han fet.
Recordo a la tia Rosita i la casa d’ un petit poble als peus del Montsant. Anàvem a collir olives per aquella família perquè aquí no hi havia treball.Per aquestes dates sempre ens acollien al rasser de la seua llar. Fèiem cagar el tió. L’ Antoniet i jo érem petits i ens al•lucinava que aquell tros de fusta, aquell tronc rialler i amb barretina , portes dintre el seu ventre massís, aquelles senzilles llaminadures artesanes de les que recordo en especial regust les ametlles torrades i la girlatxa, feta amb ametlles torrades i sucre cremat. La mare me’n va seguir fent fins el dia del seu viatge a les estrelles.
M’ ha vingut al pensament tot aquesta nostàlgica història aquest mati de Sant Esteve. He passat per l’ hort a veure si hi podia “entrar” a fer alguna cosa desprès de les persistents pluges de la darrera setmana, I res, cap a casa desprès d’ estacar-me i de collir dos enciams i el darrer bròquil de la plantada.
Hi m’ ha vingut al pensament aquells llunyans Nadals perquè rondinant per l’ hort m’ he ensopegat , a la part mes ombrívola , amb una plantació espontània de borraines ¡!
Si, es veu que el iaio Juanito (segons que m’ ha contat la meua sogra) utilitzava les flors blaves de la planta per no se quina cura natural als ulls.
I clar , a part de les seues propietats medicinals , la borraina , suposo que mòlts sabran, és o era un recurs gastronòmic i llaminer força utilitzat en èpoques de mes carències.
També la mare en feia de borraines.
Mmmmmm…i que bones ¡! Fregides a la paella i amb un bon xorro de mel calenta. Quin senzill plaer i quina austera energia..... i quins Nadals mes autèntics.
Vaig arribar al dinar d’ ahir , invitat a un altra casa i als postres van treure tota classe de torrons, xocolata i altres “delicatesen” i jo vaig pensar…i les borraines ¿? Ningú ja sap fer borraines ¿?

Bones Festes

L' Hortolà

dimecres, 12 de desembre del 2007

Maduixes al Desembre ???



O he escoltat a la ràdio. O deia una dona Alguna cosa passa amb el clima perquè en ple desembre hi hagi cireres que treguin flors o als tarongers convisquin taronja i tarongina.
Jo ja o havia observat també. Es mes, a l’ hort , fa una setmana vaig fotografiar aquestes maduixeres amb aquest parell de maduixes tant apetitoses que podeu veure.
Maduixes al mes de Desembre ??? No se si és habitual perquè aquest és el segon any que en tinc una petita catifa a un racó assolellat de l’ hort , però no recordo que l’ any passat ,n’haguera pogut menjar per aquestes dates
Realment el temps s’ està tornant boig o és solament una percepció nostra ??
L’ amic lleidatà diu que el noué l’ hi a perdut les fulles desprès de prendre un mal color. Espero que no sigui perquè se t’ ha mort. S’hauria pogut gelar dels freds de fa unes setmanes ?? A aquesta època de l’ any lo normal és que els arbres caducifolis perdin les fulles i hivernin per reeixir ufanosos a la calidesa de la primavera ...com ha de ser i no com al meu hort on la natura sembla que ha perdut el seu rellotge. Al menys a la zona de les maduixes !!

L' hortolà

dimarts, 4 de desembre del 2007

L' hort a l' hivern


Avui toca sessió de fotos.
Com que fot un vent de collons i no es pot sortir al carrer sense omplirte els ulls de terra i a mes als solcs hi ha poca cosa a fer ,avui vaig a experimentar amb les explicacions de Lo Simonet.
Qui o havia de dir !! La paciència que te en mi "este xiquet" i les coses que sap !!! A veure si de tot lo que anit em va explicar n' he aprés alguna cosa i us puc fer una "passe de fotografies " del meu desolat hort hivernal.Per veure-les poseus a sobre de la foto d' encapçalament.

L' Hortola

dilluns, 3 de desembre del 2007

I quin oli !!!


Ja torno a tenir oli de la collita el 2007. N’ he fet 108 litres. Suficients per al consum de l’ any.

Em pensava que la cosa aniria mes malament perque la mosca i la climatologia auguraven un oli de molt mes grau. Afortunadament no a estat així i tot i les adversitats encara he aconseguit una acidesa que llisca el grau .Bon oli , suau i saludable.

Lo de la mosca pot ser que hi hagi que no o entengui per latituds mes fredes , però per aquesta plana , mes càlida i ventosa , la mosca de la fruita pon els ous a les olives i quan les larves desperten, fan caure el fruit i augmenten l ‘acidesa. Es un manera molt primària d’ explicar-ho , pot ser , però espero que sigui entenedor i que no porti a cap confusió. No hi ha mosques a l’ oli ,tot i que si que influeixen a la seua qualitat.

Tinc algunes oliveres. No massa. Les suficients per a que no siguin una obligació i prou perquè no passi de ser un caprici o un hobbie.

Hi ha qui em diu que si anés a contar a quan em surt el litre d’ oli , despres dels treballs del camp i la ma d’ obra (cullo a mans l’ oliva- pura artesania-) pot ser m’ estaria mes a conte comprar-lo , però.....i la satisfacció de degustar l ‘oli conreat amb el teu esforç ?? El teu propi oli.!! Especialment ara ,les primeres setmanes desprès de la molta , quan no és pròpiament oli , si no mes be suc d’ oliva. Afruitat , olorós, aromàtic....

Anit em vaig entaular amb unes bones llesques de pa amb tomàquet regadet amb l ‘oli recent estrenat (menys d’ un grau d’ acidesa) , unes tires de pernil de Terol ,dos traguinyols de vi de Capçanes - DO Montsant - i unes olives sevillenques trencades...això , això ni el president del govern s’ ho fot. !!

El rendiment tampoc no ha estat malament. També al voltant del 20 per cent .

Jo no n ‘entenc gaire ,però com en el vi ,també les varietats d’ oliveres son importants a l’ hora d’ aconseguir uns “coupages” encertats. Jo i poso bona part de morruda. Un poc d’ aragonesa i uns quilos de llumeta i canetana. Desprès un bon tant per cent de sevillenca i el toc final amb la varietat picual que li dona un petit toc amargant.....una extranya barreja pero..... i quin oli !!!


L' Hortolà