dimecres, 31 d’octubre del 2007

Un altra de faves....per Tots Sants



Li vaig explicar a Jenardo lo de les faves i els dies 7 ( podeu llegir mes avall de que va això.)

Ell em va confiar un altra experiència ,un tan esotèrica , sobre la plantada d ‘aquest llegum embeinat que ja es pot començar a posar a terra.

Us explico aquet breu història , perquè , de cara als dies que ens disposem a celebrar ,la Festa de Tots Sants i la dels Difunts , i toca.

A Jenardo li van dir.Com li van dir o va fer. I com o va fer m’ ho va explicar :

“Si vols unes faveres ufanoses i maques ,has de posar en remull les llavors tot el dia de Tot Sants i fer els solcs on les plantaràs , el mateix dia .Al següent , es a dir ,el dia 2 de Novembre , dia de Difunts , poses la llavor de les faves al solc i les colgues.

En unes setmanes tindràs les faveres mes eixerides del contorn.

Si has de plantar faves i o vols provar , no hi perds molt.

L’ Hortolà

dijous, 25 d’octubre del 2007

Caragols amb enciam




He tingut que tornar a plantar enciam. Dels 30 “maravilla de verano” que vaig plantar al Setembre no queden mes que els tronxos...la mare que els va parir !!! Els caragols i les bavoses dels collons s’ho han devorat tot.

Al final he tingut que tornar a tirar “cagallonets anti caragols ” .Si no faig aixi està vist que no menjaré cap dels “iceberg” o “maravilla” que acabo de plantar. I els que em coneixen ja saben que em sap greu utilitzar cap mètode de cultiu que no sigui natural. No es pot dir que faci una horticultura estrictament ecològica , però si que m’ hi apropo.

Per exemple .Vaig llegir que en lloc de tirar cap producte verinós contra aquests moluscs de jardí , podia tirar un producte tant natural com és la serradura o el caragollilo de les fusteries. A l ‘estiu li vaig dir al “Cacahuero” si m’ en podia donar o vendre. M`en va donar dos bosses plenes .Vaig tirar-ne al voltant de les plantetes recent plantades i tendres que podien ésser una temptació per als bobosos. I sembla que , de moment , va funcionar.

El principi era lògic. La serradura , com a residu de la fusta , es secant, absorbent i al passar els caragols i bavoses per sobre, els emprenyava perquè se’ls hi quedava pegat a les “rodes” i els bitxets no podien arribar fins als meus tendres enciams . Així vaig salvar pràcticament tota la plantada...i que bons...i que tendres ..i que naturals...els enciams, clar !

Ara , en plantar l ‘enciam al setembre , vaig a tornar a repetir el sistema anti - llimacs ,però no se que ha passat , que , com he dit , d’ enciam , res de res.

Les llantugues pareixien un camp de pastura plena de minúsculs bavosos que no han parat fins a deixar-les tan foradades com un formatge de Gruiere ...Però , redeu !! amb quina fam van atacar els meus tendres enciams ,tu !!

Molt al meu pesar i per no sentir les critiques dels de casa , he tingut que tornar a mètodes mes expeditius com els que he explicat al principi. Però segueixo sense entendre, perquè l’ invent sostenible de la serradura, solament va funcionar a l ‘estiu.. Pot ser no hi havia caragols per la persistent sequera ???

L’ hortolà

divendres, 19 d’octubre del 2007

El tio Pasqual , l' Home del Temps

Lo tio Pasqual va viure bona part de la seua vida al mas de la seua propietat , prop d’ un petit poble , al Baix Aragó.

Va ser un any que hi varem anar amb la colla per Pasqua , que el vaig conèixer.

De conversa fàcil ,un mati mentre cremava un feix de rames , em va ensenyar una cosa que mai he oblidat: El baròmetre del pagès..o del pastor , perquè d’ una i altra cosa havia fet l’ home en els seus anys joves.

-“Veus ,la fum no passa de la carretera. Això vol dir que en dos o tres dies possiblement ploga.”

Cal dir que el mas està a una fondalada plana i ampla o no hi falta el sol .La carretera que va a Alcanyis passa , enlairada , vorejant el pinar , a uns 200 metres de la casa.

“El pes de la pressió atmosfèrica “ , em va dir , “no deixa que el fum s’ enlaire mes de 3 metres i desprès s’ escapa planer direcció a la carretera. Quan passa això , la pluja gairebé és segura . ”

Desprès d’ anys d’ observació i suposo que amb l’ informació heretada dels seus pares i iaios i aquets dels seus , i així de generació en generació ,aquets homes eren autèntics homes del temps.

No recordo si va ploure o no. De fet nosaltres varem marxar al cap de dos dies, però si que sempre he tingut present , quant he vist una fumarola escapçada ,l ‘ensenyament del tio Pasqual i en moltes ocasions , la seua previsió ha estat encertada…en tres dies aigua.

En hi ha mes de senyals meteorològiques apreses per pastors i gent del camp…però això ja serà per un altre dia.

L’ hortolà

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Els sets i el sexe de les faves


Set ,disset ,vint-i-set...números agrícolament màgics per a la sembra de les faves.

O vaig sentir dir a la mare quan em va començar a agafar la dèria de cultivar alguns dels vegetals que menjo. Desprès m’ ho han corroborat altres veterans pagesos.

Les faves es poden plantar al mes d’ octubre , però , cal tenir cura de que la sembra es faci en un dia que tingui un set. Es a dir , el 7 , 17 o 27 d’ aquest mes.

Sembla que si es fa així ,les beines d’ aquest llegum son mes grans i els fruits mes vigorosos.

Com no costava molt de provar-ho l’ any passat o vaig fer tal com manava la creença popular...i pot ser si. Pot ser eren un poc diferents de les que vaig plantar un altre dia qualsevol .Però no i vaig veure tanta diferència.

El que si que sembla que esta comprovat , tal i com també em va ensenyar la Carmeta ,és que , de llavors, es a dir del gra que hi ha dintre de les beines i que utilitzem per sembrar una nova collita , en hi ha de mascles i de femelles....Com o sentiu: mascles i femelles........

I com es coneix el “sexe” de les faves ?? Dons molt fàcil. Solament cal mirar atentament els dos extrems del fruit ja sec .

Si us i fixeu atentament veureu que uns tenen com una unglada , una petita depressió. Aquestes son les femelles .La semença que no o te és la masculina i no val mes que per fer farintes. Això si que o vaig comprovar.

En un mateix solc i vaig plantar “mascles i femelles” i les vaig assenyalar. Les “noies” van fer mes faves que els “nois”. Increïble.

Enguany ja no faig cap experiment. No cal . L’ amic Paco diu que en farà una plantació industrial per al comerç i que com després li pagaran al preu que voldran els especuladors, que no em preocupi ni de sets , ni de llunes , ni mascles o femelles. Les faves no ens les acabarem...ja veure, ja veurem

L’ Hortolà

dimecres, 10 d’octubre del 2007

El tio Ximo i els calçots


Confesso que mai m' havia interessat desplaçar-me fins als bressol del calçot , el Baix Camp , per degustar-ne.Per molt de moda que estés. Mai hauria pensat que acabaria plantant-ne a l' hort !
Va ser el senyor Ximo qui m' hi va fer interessar. A Solsó ell en tenia de plantats uns bons solcs i un any m' els va donar a tastar. Els vaig trobar bons.
El problema era que el sr. Ximo s' havia fet gran i no sabia quant temps mes podria cultivar-ne. Així que em calia espavilar a aprendre’n el cultiu si volia seguir fent calçotades desprès d' haver-me avesat a la degustació.
Per això li vaig demanar que m 'expliques com es porta a terme tot el procés de cultiu...i em vaig quedar sorprés i agraït , perquè gràcies a ell ,des del 'any passat puc menjar calçots " de collita pròpia"...que , naturalment , tenen el valor i gust afegit de ser de "creació pròpia".
Lo tio ximo em va donar el primer planter. Vaig plantar-lo cap a finals de maig Vaig conrear-lo lo millor que vaig poder. Arrencant les herbes. Tirant-los-hi terra al tronc , “calçant-los” com em va dir l ‘avi , fins que al cap de tres mesos , del planter en van quedar unes cebes blanques i tendres que vaig tenir que collir a finals d'Agost .Vaig deixar uns dies que les cebes s' assequessin i les vaig guardar unes setmanes.
Ara , fa 15 dies , he tornat a agafar les cebes .Les he "capat" . Es a dir, he tret amb un ganivet un poc del cap de la ceba. Desprès de fer uns solcs prou profunds hi he deixat les cebes "decapitades" i ara ja comencen a sortir els grills dels que , en uns mesos , sortiran els agredolços sabors del calçot.

La ceba es decapita, va dir Ximo , per a que surtin mes grills. De cada ceba , fent-ho així ., poden sortir entre 4 i 5 calçots.
Espero que al febrer pugi menjar els primers de la temporada .De fet , el gendre del tio Ximo , em va dir que no les plantes totes el mateix dia. Que o fes en un parell de sembres espaiades un parell de setmanes ja que així no arribaran a ser menjadors tots al mateix temps.
Cal que recordi que no he de collir tots els calçots. N' he de conservar a terra 3 o 4 per deixar que facin flor i per tant llavor per a sembrar el proper planter.
De fet ,al mateix temps que vaig plantar els calçots per menjar enguany , ja vaig fer el planter per fer la ceba ,que, collida a l 'agost i replantada a l' octubre ,tornarà a proveir-me d' aquest deliciós plaer gastronòmic que no vaig descobrir a cap restaurant ,si no gràcies al sr. Ximo

L' hortolà

.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Pluja ,regal del cel


El regal de la pluja ens va arribar aquesta passada setmana.Al poble ,al terme ,als nostres camps van caure en dos dies ,el 3 i 4 d' Octubre , 37 litres , quan ja les olives estaven agonitzant..
Aquest diumenge he anant a "la planeta" , prop del poble i , com estaven de canviats els arbres !!! Tornaven a riure.Les fulles de l 'arbre miraculós tornaven a tenir el color i la textura que indica que acabaran regalant-mos el daurat líquid.
Aquesta fon de salut que es l' oli.
La perllongada sequera feia perillar una collita que els entesos diuen serà bona. Hauria estat millor que haguera plogut el passat mes de setembre ,però , qui no s' ha conforma és perquè no vol, no.
Benvinguda pluja divina, regal del cel , quan cau amb mesura .

L' hortolà

divendres, 5 d’octubre del 2007

El iaio Juanito i els alls


El iaio Juanito deia que el seu hort no era terra d’ alls. Jo no o podia entendre...els alls necessiten una terra especial. ¿?El iaio Juanito va morir fa anys i jo vaig “heretar” el seu hort per fer el meus assajos d’ hortolà.

El iaio Juanito tenia raó : Aquella terra no és que no sigui bona per als alls. És que no es fan grans , grossos ,de dents fermoses. Pareix alls de “cabeça” petita, aptes solament per posar a l ‘estofat ,però no per desgranar-los i trinxar-ne un o dos a les pataques en baijoca .

L’ any passat en vaig plantar d’ alls. I d’ una classe que em van dir que era molt bona. Alls valencians. La llavor :”Cabeces” grosses , “dents” grans. Però al meu hort no van passar de fer-se uns caganius.

Ma sogra posa un parell de “cabeces” senceres als “guisotes”. I son bons, però petits. Jo en poso uns quants de desgranats quan preparo les olives trencades...però ,per a poca cosa mes serveixen...pot ser per preparar “escabetx” ¿?

Els alls al meu hort no es fan grans .Ma mare sempre em deia que la cendra va molt be per als alls. I jo ,vinga cendra als alls !! .Però ni així, tu.


Algú sap quin tipus de terra necessiten els alls.?? Te a veure en que una bona llavor doni un mal.... fruit ?? O perquè la cendra els hi va be.?? Te alguna relació una i altra cosa ¿?

Si algú te respostes , les agrairia als comentaris.

El iaio Juanito ,mai m’ ho va explicar. Era bona persona. Molt pagès. Poc parlador

L’ hortolà

dimarts, 2 d’octubre del 2007

La darrera "tomata"


Avui he collit les darreres tomates de la temporada .(Per aquí diem tomates. Son conscient de la paraula emprada)

Veient les tiges, les fulles , les branques seques, i cadavèriques de les plantes , fa pocs dies encara ufanoses , vigoroses i vitals ,no he pogut per menys que reflexiona un poc. La vida és igual.

Un cop hem donat el fruit , cal ésser arrencat per donar pas a un altra generació.

Així de senzill i simple. No cal cap mes explicació ni capficar-se pel nostre destí final. Com la tomatera ,desprès de donar la darrera tomata, serem substituïts.

A l ‘abril vaig plantar ja les primeres . Dèbils , petites ,necessitades . Amb el terreny ben adobat i amb les primeres calors primaverals , es van anar arrelant a l’ hort. Vaig tenir cura de que no els faltes aigua. De que cap “xupon” els robes l ‘energia necessària per criar , altiva , la branca principal d’ on recolliríem desprès els sucosos fruits . De que cap mala herba els robes l’ aliment. D’ ensofrar les seues fulles per que cap “bichet” contamines el meu tresor.

La recompensa va valer la pena. Aquest estiu i encara els primers dies de tardor ,he gaudit a les ensalades dels àpats familiars , de tomàquets amb gust de tomàquet (volíeu que empres la vostra paraula ..apa dons !!)

De tomàquets amb l ‘acidesa justa per recordar-me els sabors d’ abans , autenticament de tomata . De quan solament hi havia tomates a l ‘estiu ( torno a la meua hortolana parla)).

He tingut el privilegi de menjar tomates tan fresques com les que de la tomatera passaven a la safata de l’ ensalada. Sense polir , sense acolorir , sense tractar....un luxe ,tu.

Avui he collit la darrera tomata. Estem a la tardor i les tomateres estaven rendides , cansades de regalar-me fruits. M’ han donat tan de regal que es mereixen ja el repòs. La substitució.

L’ any que be en tindré de noves , de tomateres i de tomates , però quan i clavi la dent a la primera , me’n recordaré de que estic menjant l’ herència genètica de gustos , sabors i textures de les seues progenitores , es a dir : els fruits de les llavors que he guardat de les tomates mes formosos d’ enguany.

Tant de bo en la vida dels homes , també fora així. Que en aquesta herència genètica que rebem dels nostres avantpassats , hi quedessin solament els millors matisos ,els millors gustos , les millors intencions.. lo millor en definitiva de la nostra essència humana per seguir-ho transmeten als nostres descendents....com les llavors de la tomatera.

L’ hortolà