El Josep Maria és del Pla .No diré de quin ,perquè no se si ell vol que o diga. Això d’ Internet trobo que et permet jugar un poc a la màgia de l’ imaginació.
Jo, escric des de una altre Pla. Pot ser sigui me exacte dir Plana. En qualsevol cas ,des de paisatges mes be horitzontals.
No se si ell és l’ únic lector que tinc. Si que és , de moment , l’únic que a tingut la delicadesa de dir-me –ho. I no solament això .El Josep Maria m’ afalagat amb preguntes ,com si jo fora un pagès expert i documentat. Res mes lluny de la realitat. Si que ,com ja vaig dir ,vinc de família pagesa però els meus gens agrícoles es van despertar fa 4 dies.
Pot ser per això , per conservar aquelles xerrades ,fruit de l ‘experiència i els anys de molts dels que ja no hi son , vaig començar aquest bloc. Però desconegut lector ,poca cosa mes podré aportar que no sigui lo que he recollit i recullo oralment i lo que aprenc de nostàlgics pagesos amb gaiata amb aquest tardà despertar hortolà meu i que vull deixar enregistrat en aquesta memòria virtual ,compartint-ho amb gent ,com tu , interessada en aquestes tradicions que s’ ens perden entre “Tomates “ televisius i altres hortalisses mediàtiques que res tenen a veure amb les que conreaven els nostres pares i avis.
Et vull dedicar aquest post , perquè crec que ets una persona plana, com la teua terra. Fa falta gent plana. Directa. Autentica. Sensible .Hi ha massa estirat que es pensa que els enciams els fabriquen als magatzems on els embossen.
Sento que hagi gelat tant per aquí i desitjo una bona recuperació per les teues cols, el bròquil, la ceba, els porros i l'escarola. M’ alegra però que al menys les faves estiguin eixerides. Faltaria !!
Les oliveres son arbres sagrats .O sabies ??. Un dia parlaré de les oliveres. Avui parlo de les olives. Es difícil saber el nom d’aquesta classe olivera que fa olives grassonetes de la que dius , en conserves dos exemplars. Jo tinc una olivera al jardí de casa que fa també unes olives grosses que “embotello” cada any ,però no per regar el pa amb tomàquet , si no per fer-me un bon aperitiu. Quatre olives, un tord , un traguet de vi...ja saps...
El pare em va dir que es diuen “gordals”. Paco me la va empeltar.
No se si seran de les mateixes que les teues....llàstima. L’ altre dia vaig acabar de posar en conserva les darreres, si no inclouria al post una foto per veure si son les mateixes.
M’ agradaria molt saber com fas la molta per aconseguir aquest litre d'oli savi (les oliveres son sàvies testimonis del temps) del teu parell d’ oliveres.
Per filtrar-lo crec que lo millor és que deixes reposar l’ oli , i per gravetat , tot el solatge anirà caient al fons del recipient. Desprès , amb paciència i una cullera o culler , vas traspassant l’ oli a un altre estri.
Jo cada any porto a moldre també uns 400 quilos d’ olives a un molí tradicional per fer-me l’ oli per al consum de l ‘any .Quan arribo a consumir el final de cada bombona i resta aquest residu que vols filtrar , el que faig es això. Posar l’ oli restant a un altra bombona que he tallat per la meitat , per fer-li mes gran la boca. Al cap d’ uns dies, l’oli sura i “la porqueria” es queda al fons. Prova-ho
L’ hortolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada