Fa dies que no passo gaire per l’ hort. En aquesta època de l ‘any no hi ha gaire a fer. La temperatura baixa i condiciona el creixement de les plantes.
Aquest mati de dissabte hi he anat una estoneta .Fa un poc de pena , ara , l’ hort. Tan marró, desolat , aletargat.
L’ altre dia vaig plantar un parell de cents de cebes que podré collir a principis del 2008.
Tinc 6 carxoferes. Les supervivents de la dotzena que vaig plantar. Dos cols ,baix de les que es podria amagar el Patufet i els calçots que porten bona marxa. Un dia d’ aquests els hi dedicaré una entrada. Uns 30 enciams i una filada de bajoqueres escarransides que aquestes freds de les darreres hores m ‘acabaran d’ ensopir, tot i que ja hi he collit un parell de bones menjades d’ aquesta saludable verdura.
Avui ,com he dit , he estat a l’ hort i abans de marxar ,mentre em menjava una mandarina desprès de pixar al bancal , m’ he adonat de que els dos nesprers ja comencen a florir. Les abelles cerquen la flor de cada temporada i ara , una de les mes cotitzades en la poca oferta floral que hi ha , és la del nesprer.
Mirant el treball de l’ insecte libant el nèctar de l’ olorosa flor del fruiter , m’ en he recordat de l ‘amic Paco.
Tot els anys m’ emprenyo com una mona perquè , tot i que em fan un bon grapat de nesprons , els fruits acaben madurant amb unes taques fosques i endurides que dificulten el pelar-los i que li treuen bona part de l ‘atractiu d’ aquest sucós fruit primaveral.
Paco em va dir que això és per culpa d’ un fong que s’ insta-la a la flor precisament i que es desenvolupa coincidint amb la maduració del nesprò. La mare que o va p…….!!
Fa uns mesos li vaig comentar a Jenardo i em va dir que la solució per evitar el desenvolupament del fong era ,un cop ben florits els arbres ,ensulfatar les flors i la llenya amb sofat blau.
He llegit també que aquestes taques poden ser produïdes per falta de rec o de calci que pot tenir l ‘arbre.
A principis de desembre provaré d ‘ensulfatar , a veure si d’ una punyetera vegada puc menjar el fruit d’ aquestes flors que donen un poc de vida al meu , ara , adormit hort.
L’ hortolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada