Amb el fred de l' hivern tot es detura un poc.També l 'activitat humana ,per aquestes recent passades festes nadalenques es relaxa.El nostre hortolà blog ha estat també adormit. En repòs. Dosificant la saba per reeixir amb noves forces a la primavera que ja s' albira. Avui toca treure el primer botó ,dit també gemma en temes botànics.
De la saba adormida vull parlar en aquest primer encontre de l 'any .
El iaio Salvadó sempre deia que " a l 'anvenc de Nadal ,podar els rosers cal".Aclarir que "anvenc" és una incorrecció lingüística, però també una llicència que hem heretat de la parla antiga dels nostres majors.Vindria a significar "pel temps de Nadal".
Així que aquests dies , amics lectors , a tocat això. Podar els rosers.Les dos maçaneres del ciri roig.La golden.La perera que no se de quina classe és. L' albercoquer. La dotzena de ceps d 'escanavella (autòcton amb el que antigament es feia una bona "xampanyeta")i els 7 o 8 que he plantat de moscatell valencià..mmmm..dolcissim. Ah ! també el codonyer ha passat per l 'estisora.
Això de podar ( per aquí diem esllemenar i segons he buscat al diccionari, la paraula és correcta)no és fàcil...o si.El meu pare sempre diu que " la que puja per la que baixa i la que queda la millor" Venint a significar dons això , que o encertes o no , la que queda és la millor perque és la que pot donar fruit.La que has tallat ja no....elemental Watson !.
De totes maneres procuro esmerçar-me per aprendre a deixar les millors per a que l'arbre quedi obert ,ample , rodo i amb les rames justes per donar prou fruits en el cas dels fruiters. Els rosers és un altra història i la vinya també.
En les primeres depen si son d' enramar o no.Si son d' enramar no s' ha de podar molt baix.Millor deixar branques a mitja altura per a que es desenvolupi amb l 'arribada de les temperatures mes suaus.Si son baixos, s' ha de podar gairebé com la vinya, deixant la planta oberta , tallant curt i deixant dos o tres gemmes, eliminant les que van cap a baix o cap a dintre de l 'arbust.
És com vaig escoltar que es feia a tota la generació que m' ha precedit en aquesta tasca anual i renovadora.
També en les nostres vides personals cal pot ser tallar algunes rames i branques que sobren de la collita de l 'any passat per reeixir amb forces noves aquest any nou que acabem d 'encetar i que us desitjo sigui de collita plena.
L' hortolà
De la saba adormida vull parlar en aquest primer encontre de l 'any .
El iaio Salvadó sempre deia que " a l 'anvenc de Nadal ,podar els rosers cal".Aclarir que "anvenc" és una incorrecció lingüística, però també una llicència que hem heretat de la parla antiga dels nostres majors.Vindria a significar "pel temps de Nadal".
Així que aquests dies , amics lectors , a tocat això. Podar els rosers.Les dos maçaneres del ciri roig.La golden.La perera que no se de quina classe és. L' albercoquer. La dotzena de ceps d 'escanavella (autòcton amb el que antigament es feia una bona "xampanyeta")i els 7 o 8 que he plantat de moscatell valencià..mmmm..dolcissim. Ah ! també el codonyer ha passat per l 'estisora.
Això de podar ( per aquí diem esllemenar i segons he buscat al diccionari, la paraula és correcta)no és fàcil...o si.El meu pare sempre diu que " la que puja per la que baixa i la que queda la millor" Venint a significar dons això , que o encertes o no , la que queda és la millor perque és la que pot donar fruit.La que has tallat ja no....elemental Watson !.
De totes maneres procuro esmerçar-me per aprendre a deixar les millors per a que l'arbre quedi obert ,ample , rodo i amb les rames justes per donar prou fruits en el cas dels fruiters. Els rosers és un altra història i la vinya també.
En les primeres depen si son d' enramar o no.Si son d' enramar no s' ha de podar molt baix.Millor deixar branques a mitja altura per a que es desenvolupi amb l 'arribada de les temperatures mes suaus.Si son baixos, s' ha de podar gairebé com la vinya, deixant la planta oberta , tallant curt i deixant dos o tres gemmes, eliminant les que van cap a baix o cap a dintre de l 'arbust.
És com vaig escoltar que es feia a tota la generació que m' ha precedit en aquesta tasca anual i renovadora.
També en les nostres vides personals cal pot ser tallar algunes rames i branques que sobren de la collita de l 'any passat per reeixir amb forces noves aquest any nou que acabem d 'encetar i que us desitjo sigui de collita plena.
L' hortolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada