dimecres, 11 de juny del 2008

On acaben les patates ??



Tot son cicles. Fins i tot ,en la meva pseudo filosofia d’ anar per casa , penso que la vida és un cicle que no para de generar un bucle infinit en que ens intercanviem papers amb la resta d`elements de la natura: avui soc una persona, demà seré l ‘adob de la terra que alimentarà les patates que acabaran donant energia a algun llunya descendent per a que pugui tornar a procrear i morir i així , de manera infinita. Ja se que no és un bon començament per parlar dels tubèrculs i que pot ser a algú li agafarà una mica de gluuupppsss !! al posar-se davant del proper plat de patates i bajoques si fa cas de la meua enrevessada teoria , però és que ,amb les fotos que , amablement , va fer i enviar ahir el meu fill Jordi ,posaré fi també a un cicle que comença al Febrer amb la plantada i que a acaba a la meitat de Juny amb la collita. Una collita de patates que ha estat millor que la de l ‘any passat. Tant en la quantitat com en la qualitat. De fet , l’ any passat van patir bastant l ‘atac de “la gremena” i per lo que sembla ,”la cura” a base de ferro per “desinfectar la terra” que em va dir la meua sogra , ha donat resultat ,ja que de moment ,les patates , com es pot apreciar a les fotos , estan prou senceres. També pot ser , l ‘engreix de la terra a base de fem i adob de la resta vegetal i cremada del clot que tinc com a femer ,hagi col•laborat a fer una mida mes “bonica” que la de l ‘any passat. Dissabte vaig xalar , en detriment , això si , dels meus nivells de colesterol , perquè em vaig fer tota una paella de patates fregides amb seva. Oli de casa, ceba de casa ,patates novelles de casa....noi calia ni pelar-les de lo tendres que estaben. En hi havia prou en raspar-les un poc amb el ganivet , per a que la fina pell que les cobria ,deixes a la vista la textura d’ una patata blanca, sucosa però no massa i tendra.........Mmmmmmm, que bones estaven. Me les vaig cruspir amb deliri i gust. Al cap d’ unes hores ,el cos em demanà que seguís donant compliment a la meua teoria de l ‘etern bucle cíclic i tornava a començar, retornant l ‘aliment, degudament transformat , a la terra d’ on venia. Ja o va dir , fa temps , algú que sabia mes que jo : “Res es crea o destrueix, solament es transforma”

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hotolà et segueixo habitualment tots els teus comentaris, ara t'invito que amb aquestes pataques tan bones facis una recepta de cuina per al meu blog
http://plateretsicassoletes.blogspot.com/2008/06/vi-de-nous.html