diumenge, 25 de novembre del 2007

Melmelada de Tomata i Pesteta


Avui m' han dit que es pot fer melmelada de tomata i pesteta.
Jo estava convençut que les melmelades eren tipicament dolces, per untar al pa o a la torrada.
Yves és francès i ahir vaig tenir una interessant xerrada amb aquest gabatxo simpaticot, prim i inquiet que viu a un poblet prop de Reus i on , amb la complicitat de la seua ganxetera companya elaboren fins a 19 classes diferents de confitures i melmelades.-
Crec que es interessant i per això o anoto al meu quadern de viatge. Melmelada de tomata i pesteta !!! També de ceba ,entre altres hortolans gustos.Pos mira, es una possibilitat mes que descobreixo per al meu petitó hortet.Aprofitar els excedents per fer melmelades no dolces.
Es cert , com deia mon iaio Salvador : mai et gitaràs a dormir sense saber una cosa mes que ahir.
A vore si algú te llavors de pestetes.Li canvio per llavors de tomata " cœur de bœuf " .La recepta per fer-nos aquesta melmelada no dolça , avui , he de pensar de preguntar-li a Yves.

L' Hortolà

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Q tal,hortolà!!!!
Soc el del Pla.
Això de la "Plana" no se si es la de Vic o la del Tarraco, ja m'ho diràs, però si es vora mar, ens veure'm, però no pas al teu hort, sinó al bar amb una cervesa. Ja tenim l'hivern a casa i anirem parlant del tema.
Per aquí, a la matinada, set o vuit sota zero, i les fulles de les seves es tornen grogues, els espinacs no creixen, els alls no volen sortir i el demés... ja pots contar.
De l'oli, mes val no parlar-ne, d'un litre he passat a un quart.
Molta solada i només he aprofitat el del damunt, el de sota, tot i posar.hi aigua a quedat negre a... "cordons".
Vaig trinxar les olives amb la ma de morter, les vaig premsar amb un drap de cotó,vaig deixar.ho reposar, vaig recollir l'oli de damunt, i la resta... més si val no pensar.hi.
Ara! es planta o es sembra quelcom?
Pensa q aquí fot fred, eh!
Ei, això del Pla d'Urgell, que et sembla, eh! el Bojan de 17 anys al Barça.
Collons, a l'altre comentari es va fotre un Brasiler al mig amb una palla de cal misto, que fotem noi!. Si avui hi torna, ens tindrem que passar el correu electrònic i anar fen.
I ara, per acabar, voldria la teva opinió, o la de tots: dona, fills, nets...
Les patates al caliu o bé el caliu de les patates.
Si en dieu trumfes... doncs! trumfes.
Torno a felicitar.te per aquesta iniciativa verda, no pas política, si no de debò... HORTOLANA.
Fins un altra, i si hi ha mes intrusos entre mig, buscarem altra manera. No era la meva intenció de donar pas a continguts diferents a la nostra activitat.

Anònim ha dit...

Hola JM.La vertiat és que no vull donar massa pistes..això dels blocs requereix també un poc de màgia ,però no em nego a fer unes cervesetes ,sigui a l 'hort o al bar.
Collons, quin fret fot per esta plana.Aqui no tant.Aqui el vent ésel nostre rei.
Amb l' oli ja veig que un desastre.Un dia et contaré com es feien l' oli el meu iaió a la guerra....que sabuts que eren aquells homes amb tant pocs recursos pero abm una gana de llops !! que feia espavilar al mes tonto.
Respecte a les teues consultes ( em sento mon iaio tu...i jo soc menys que aficionat, pero si et serveix..)Be jo ara tinc seves i enciam del temps.Faves i alls i alguna bleda que surt per lliure..poc cosa mes.I les patates , sense dubte : patates al caliu menjades al caliu d' una bona llar amb un bon vi Costers del Segre, he noi !!
No soc massa afeccionat al futbol, pero se l' historia d 'aquest jove ,fill d' entrenador o futbolista que està resutlant un crk.Lo mal de tot això JM es que tot s' acaba corrompent en cotnacte amb elsdiners i gual que el vi es fa agre amb el contacte amb l' oxigen.
Lo del brasiler una passada...me'n vaig fotre un tip de riure.Ara , no es recomanable que tinguem aquesta classe d' interferencies aixi que si es torna a repetir , pot serque si que tindrem que buscar alternatives.
Salutacions agricoles sinceres

L' hortolà