Lo tio Pasqual va viure bona part de la seua vida al mas de la seua propietat , prop d’ un petit poble , al Baix Aragó. Va ser un any que hi varem anar amb la colla per Pasqua , que el vaig conèixer.
De conversa fàcil ,un mati mentre cremava un feix de rames , em va ensenyar una cosa que mai he oblidat: El baròmetre del pagès..o del pastor , perquè d’ una i altra cosa havia fet l’ home en els seus anys joves.
Cal dir que el mas està a una fondalada plana i ampla o no hi falta el sol .La carretera que va a Alcanyis passa , enlairada , vorejant el pinar , a uns
“El pes de la pressió atmosfèrica “ , em va dir , “no deixa que el fum s’ enlaire mes de
Desprès d’ anys d’ observació i suposo que amb l’ informació heretada dels seus pares i iaios i aquets dels seus , i així de generació en generació ,aquets homes eren autèntics homes del temps.
No recordo si va ploure o no. De fet nosaltres varem marxar al cap de dos dies, però si que sempre he tingut present , quant he vist una fumarola escapçada ,l ‘ensenyament del tio Pasqual i en moltes ocasions , la seua previsió ha estat encertada…en tres dies aigua.
En hi ha mes de senyals meteorològiques apreses per pastors i gent del camp…però això ja serà per un altre dia.
L’ hortolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada