dimecres, 30 d’abril del 2008

Calçots per Sant Jordi ??? No gràcies


Diumenge per celebrar el Sant Jordi i l ‘aniversari de Teresa vàrem organitzar una “barbacoa”. Els de casa i alguns invitats.

Ja que feia foc I brases vaig aprofitar per acabar de collir els calçots i fer una calçotada.... La darrera de l ‘any

No va ser molt bona idea. A les acaballes d’ abril , molts ja estan durs. De fet alguns, en lloc de tija ja tenien canya I “plumero” dalt amb les llavors per perpetuar-se el proper any.

Clar , molts estaven durs i va ser un poc desastrosa,la calçotada. Menys mal que , gairebé tots érem de casa i els que no o eren, suposo que per discreció no es varen queixar. Un consell: no fer calçotades desprès de Sant jordi.

Una solució per aprofitar millor els calçots: els que no es consumeixen rostits ,es poden consumir com a verdura fresca, com a ceba, a l ‘ensalada .També la truita de calçots es una bona sugerència.

Lo que no aconsello, desprès de l ‘experiència ,és fer una crema de verdures posant-hi calçots. No son tan fins com els porros.

L' Hortolà


dimarts, 22 d’abril del 2008

Mes patates

Tornem a estar en Lluna Vella. Han passat dos mesos des de que vaig plantar les patates i , aprofitant les dues circumstancies , publico aquesta l’ entrada per poder fer les comparatives.

Com es pot comprovar si es recula al post del 25 de febrer , quan vaig plantar-les i es compara amb les fotos que incloc avui, el lector es podrà fer una idea de com han crescut , les patateres.

De fet , queden encara unes sis setmanes per poder començar a collir. Es veuen prou sanes. El meu neguit és que , finalment , hi hagi molta planta i poca patata.

La setmana passada , mirant-les mentre que regava , va venir el meu fill i em va comentar , sorprès , com es veien créixer cada dia i plegats vàrem fer el comentari : “molta planta, molta “aufanera” i pot ser poc fruit”.

Aquest comentari tan hortícola , em va portar a una reflexió aplicable a la condició humana.

També sol passar que de vegades , entre nosaltres , i trobem homes i dones de molta “planta” , de molta “imatge” , però de pocs fets.

Continuarà......................

L' hortolà


dijous, 27 de març del 2008

Les "mones" de 24 hores

Hem passat un altra Pasqua sense ella. El seu record el tinc present tots els dies però encara pot ser mes intensament quan arriben aquells dies on , a part d’ enllorar la seua presencia , tinc enyor també de la seua cuina.

Pot ser sembli banal, frívol , però a les persones que estimes les pots trobar a faltar no solament per lo que son , sinó pels seus aromes , pels seus gestos , per aquets petits detalls que , de tan habituals , passen desapercebuts fins al moment en que els perds.


I és que la mare , a part de ser gran com persona o era també com a cuinera. I enlloro la seua presencia, la seua veu , el seu amor...però també el seu aroma de mare que incloïa, naturalment , també el flaire de cuina.

Aquets dies de Pasqua , a taula amb els amics , mentre ens cruspíem les típiques mones unes fetes al forn, altres , les menys , a casa ,m’ ha vingut especialment a la memòria aquells dies pretèrits de pasqües pretèrites ,quan el pedrís de la cuina de casa la mare s’ omplia de pasta de mona , de cabell d’ àngel , d’ anissets i altres llaminadures per convertir-les amb la màgia de les seues mans i la calor del forn , en les mes assaborides i autèntiques mones que mai he menjat i que possiblement menjaré.

Per això avui , us transmetré la recepta per fer aquestes artesanals Mones de Pasqua, que res tenen a veure amb les artificials i industrials mones que trobem avui en dia al comerç.

Les mones , artesanes i amb la vella recepta domèstica que adjunto per si algú s’ atreveix a posar-se mans a la feina l ‘any que be.

Mones de les 24 hores

Necessitem 6 ous , ½ litre d’ oli , ½ litre de llet i ½ kg de sucre

Em de ratllar una llima i desfer en la llet tèbia 125 grams de “pastilla” que demanarem o comprarem al nostre flequer habitual juntament amb ¼ de kg de pasta de pa. També ens faran falta 2 kg de farina.

Tot aquesta mescla , la “treballarem” amb les mans untades en un poc d’ oli , fins al moment que quedi consistent.

Un cop feta la “massa” es deixarà “reposar” en un ribell per a que “creixi”.Es cobrirà en un drap per evitar que es ressequi la priemra capa de “massa” .

Abans es deixava 24 hores en repòs. Avui en dia sembla que per això del canvi climàtic i com que fa mes calor ,en hi ha prou en 12 o 14 hores.

Passat aquest temps, procedirem a donar forma a les “mones” i farcir-les de cabell d’ àngel i cobrir-les d’ anissets i altres petites llaminadures ,sense oblidar l’ ou u ous ,que prèviament haurem bullit per fer-los durs i que son part inexcusable de una mona , tal com cal.

Una cosa molt important, abans de posar els complements a sobre la “mona” cal “embetumar-la” amb un pinzell sucat en un ou batut . Trucs que deuen de tenir la seua explicació.

Un cop fetes les mones cal posar-les al forn, que prèviament haurem calentat a una temperatura de 160 o 180 graus. Cal estar atent i no deixar que es cremin. Amb el forn modern i en aquesta temperatura es fan en un tanca i obrir d’ ulls.

Abans, recordo la cuina de llenya o “econòmica” amb la que calia estar mes atent.


Si o proveu , ja em direu com surt. La recepta és “l’ antiga” . Jo igual m’ animo l’ any que be i em poso a “trafegar” tant per gaudir d’ un mona artesana , com de flaires perduts en el temps , però no oblidats en el cor.

dimarts, 4 de març del 2008

Els "mejunjes"


I quin mal de panxa anit ¡!
Suposo que la “passera” de la grip ronda pel meu carrer també.
Avui però, desprès d’ un reparador descans de mes de 9 hores i d’ un parell tasses de “mejunje” sembla que estic un poc millor.

El “mejunje” me’l recomanà el meu fill al veurem amb cara de prunes agres ,anit a taula , sense tastar res i amb la cara blanca com la paret.
Jordi possiblement s’ en va recordar de sentir-ho dir a la iaia Carmeta. Ella era molt fervent d’ herbes i remeis casolans. I els mals de panxa i altres malestars del cos se’ls curava sempre amb una tisana a base de poliol, mansanilla, farigola ,marialluisa i altres

Avui, he comentat l ‘efecte “miraculós” del brevatge i m’ han dit un altra recepta “natural” , en aquest cas per a la tos i que passo a anotar.
“S’ agafen 5 fulles verdes de nesprer , es bullen en un litre d’ aigua fins a reduir-lo a la meitat. Desprès es fa una novena, prenent una tasseta del “mejunje” cada mati...i ja està. Tos fora”

I dic jo....aquesta paraula “mejunje”...d’ on l’ hauré tret ???. La veritat és que no o se. Segurament de sentir-ho dir a casa i sempre per referir-nos a aquests preparats medicinals casolans i on les herbes, mel, llima i altres eren els ingredients bàsics...no se si tan efectius com els antibiòtics, però si molt mes naturals.

dimecres, 27 de febrer del 2008

Les dos primeres carxofes


No he tingut sort en les carxofes. Fa tres anys que en planto peus a l’ època, quan toca...i no acaben d’ anar. I això que estem en terra de carxofes. Tantes que hi a localitats que fins i tot i fan festes, on aquesta hortalissa és la protagonista de diversitat de plats.

I jo, res , ni una... Ni una fins ara ,perque...o miracle !!! per fi han aparegut els delicats fruits a una de les supervivents mates. I això que en vaig plantar 18.

No se que dec de fer malament, però, veig altres petits horts com el meu, amb unes carxoferes, ufanoses, maques, prolífiques, carregades de fruits ...i les meues tan escarransides que , la veritat , l’ esdeveniment de l ‘aparició de les dos primeres carxofes, pot semblar banal per al lector , però és tot un triomf per a mi.

Aquí la prova...pot ser sigui el començament ¿???

dilluns, 25 de febrer del 2008

UN ALTRA DE PATATES


Tornem a estar en Lluna Vella. Segons els pagesos veterans consultats , la millor per plantar les patates. És la segona plantada que faig. La primera com es pot veure en aquest mateix bloc , va ser per aprofitar les ”grillades” de l’ any passat. Per cert...ja s’ hem acaben. Les patates de l ‘any passat vull dir.

Les patates ja les vaig comprar fa un mes, però tenia que esperar la Lluna apropiada per sembrar.

Enguany i seguin els consells del pare, vaig deixar el 6 kg de Kenebecs i els 15 de Espunta al sac, a un lloc sec i airejat ,per que les patates grillessin i així aprofitar millor les que portin mes desenvolupament.

No les tenia totes ahir diumenge. Tota la setmana passada va estar plovent fins dijous i la terra estava massa xopa per sembrar . Ahir però vaig poder fer els 7 solcs ,tot i que encara no estava en condicions òptimes ...però la terra “corria” prou be per l’ aixada d ‘aixobrir i ja tinc les patates sembrades .

Avui torna a ploure...menys mal que vaig plantar ahir si no , igual em tinc que esperar a la lluna de març...i aquesta , per la patata no és massa bona. Lo que no se que faré serà amb les que m’ han sobrat...me les menjaré o les plantaré a algun altre lloc....si es seca el terreny.

Ara a esperar que la gremena no faci destrosses. Ma sogra em va dir que el iaio Juanito “ desinfectava “ la terra en ferro. En vaig tirar i un altre producte que Genardo em va recomanar....a Veure que passa.

Per cert, enguany he fet unes proves a veure que dona.Com ja ha estat dit ,el primer solc es de patates de l ‘any passat grillades. També he fet solcs amb patates partides , buscant els grills i altres amb patates senceres a veure quines donen mes rendiment o si és igual.

Ara fins al Juny...suposo.


L' Hortolà

divendres, 25 de gener del 2008

Les patates grillades


És divendres. Ja tenim “lluna vella”. He passat per l’ hort a cavar les maduixeres. He birbat la seva i poca cosa mes hi havia a fer.
Com m’ ha sobrat temps, m’ he passat a veure quantes patates em quedaven al “quarto fosc” on les guardo i , dimonis , s’ estan grillant a presa feta ¡!
Aquesta setmana havia comprat uns quilos d’ spunta i uns quants també de kenebeck amb l’ intenció de sembrar-les abans de que torni a canviar la Lluna...i així o faré perque encara no estan gens grillades ,però , cordons, les que guardo per menjar les he tingut que triar i posar-me “ma a l’ obra”.
Menys mal que fa uns dies vaig tirar ferro i vaig passar el motocultor per “desinfectar” la terra .Ara m’ he tingut que espavilar. No estan les coses per perdre una sola patata. He tornat a passar el motocultor per aconseguir bona tovor de terra i m’ he posat a fer un solc per sembrar les meues spunta de l’any passat abans que es malmetin. Es molt prompte ,però ja les he colgat al lloc mes assolellat de l ‘hort , perque ,tot i que fa unes bones temperatures ,aquest temps encara pot fer de les seues.Com les patates.Com els humans. També està grillat !
A veure que passa. He sentit dir que no es massa bo tornar a sembrar patates de la mateixa llavor de la collita precedent ...Sembla que genèticament ,cultivades a la mateixa terra son poc productives , però la meua iaia Francisca, que era molt estalviadora , sempre deia ,”de lo perdido saca lo que puedas” i les iaies sempre solien tenir raó .Ja us o diré al juny.

L' hortolà